Blau trencat en or

Tant sols una mirada, encuriosida, plena de blau trencat en or, Va ser mes que suficient per emplenar de vermelló la cara de la meva timidesa.
Va ser l’escalfor dels teus ulls, creuats per un instant, els que van deixar glaçada l’anima del ritme. La música va parar de cop i amb ella jo. Per una eterna mil·lèsima de segon no sentia, no veia mes que el sol radiant de la teva cara il·luminant la meva amb els tons daurats dels teus cabells, rierols entrelligats que plovisquejen amb harmonia.
Un breu instant per canviar, tot de cop, l’ensopiment d’una volguda solitud per l’ il·lusió d’un nou mon per descobrir, admirar, cuidar i, d’una manera o un altre, estimar dia rere dia cada vegada més.
Tota una nit de paraules i silencis embriagant els nostres somnis, velats, trencant l’alba d’un nou dia. Comprenent entre frases indirectes la direcció ferma de trobar per sempre la teva amistat com a base d’un nou dolor, dolç i amarg, ple de dubtes i pors, d’alegries i plors que defineixen l’amor.
Oculta en una sinceritat impactant i directa, mai no trobada, sempre desitjada, vas descobrint racons d’un past, dur d’oblidar, però que escoltaria cada dia per poder conèixer més de tu i aprendre més de mi. Comprendre els moments foscos del record, es difícil si no han estat viscuts, però per mala sort son tants aquest que et comprenc molt mes del que et penses.
El respecte a les teves pors es el temor als meus desitjos. La por de la felicitat que troba a tothom cada dia. Es per tu que el temps no te mesura quan soc al teu cantó. Es per això que simplement sentir-te darrera meu, somiant pensant, abraçant-me, tant es, només que tu hi siguis jo sabré arribar a sentir-me ple de la teva essència i donar-te la meva, tant sols acariciant la teva ma o els teus cabells
Descansa tot un mon només per una abraçada.
Plena d’aquest pecat original, no vull descobrir el teu misteri. Vull que cada dia sigui mes gran i meravellós.
Únicament desitjo no trobar la Font dels meus anhels, perquè així no s’eixugui i continuï rajant de tu l’ona d’admiració que em fascina segon a segon.
Tot allò que no se dir-te busca-ho a les meves mans, als meus ulls quant et miren i queden clavats en tu.
I es que no deixo de pensar en aquell instant gravat a foc dins meu pensant sempre que tant sols una mirada, encuriosida, plena de blau trencat en or, va ser mes que suficient per emplenar de vermelló la cara de la meva timidesa.

26-5-98