El teu mon desconegut de paraules

Un mon de paraules amaguen el teu sonriure,
Desconegudes lletres que es senten tant aprop
A un pas separades, unides pel temps

Traços daurats reflexen els teus cabells
Fosas en el blau dels signes dels teus ulls
Paral·lel univers dintre un temps limitat
Uns moments de paraules
Un no res d’ilusions

Coneguts per cuatre ratlles, conectades un segon
Pors que no permeten trencar imaginacions
Sentiments encuriosits de sana amistat
De vides trobades, un mon amagat

El teu mon d’escases paraules
Que ens retroba de tant en tant
Donat el que no coneixies
Soposant el com será

Imaginant una forma, un to de veu
Una nova frontera que no veus
El teu mon de paraules
Mante la nostra amistat

Com trovar sentiments
Que expresin les emocions
De rebre petites imatges
A cada correu virtual

Com treure i esborrar les pors
Por d’allo que no coneixes
I que potser et decepcionarà

Comprenc les tevés ombres
I la teva lluita interior
Peró es també el desig el que em fa continuar
El desig de coneixer alló que no es
La il·lusió de trovar-te tal com penso que ets

Res mes fort que la curiositat
Res mes pur que les paraules
Vius al meu mon darrere les paraules
Visc a les lletres de la teva imaginació.


7-4-99