El teu somriure

Vaig veure el teu somriure per ultima vegada, aquella nit de pluja d’estels sobre el meu cap
No t’imagines la de vegades que m’he sorprès recordant aquell instant, màgic, mític, irrepetible.
Te gracia, o potser no, però a mi se m’escapa un esborrany de somriure cada vegada que ve al meu cap que el dia que em vas semblar més guapa, mes meravellosa, fos, precisament el dia que vas marxar.
Et recordo cada dia com si acabes de passar. La teva mirada, els teus cabells flamejant a la llum de la lluna reflexada al mar dels meus sentiments immortals. I sobre tot el teu somriure inalterable.
Escoltem siguis on siguis. Només vull que sàpigues que encara que faltis, et trobo amb mi. Quant tinc fred sento el teu cos calent de mi al meu canto. Només aclucar els ulls i trobar-te darrera d’ells, Inmaculada, mirant enrere i somrient, sempre somrient.
No puc dir que t’estimo ja que ets part meva. Subconscient, inconscient de l’ego del meu plaer.
Perdut, somiat, abandonat i mort al teu record gravat a foc com a càstic de l’infern mes dolç
Vull morir al teu canto el dia que busqui els meus temors I no et trobi amb ells.
No vui aixecar-me sense saber que he somiat amb tu.
La platja, la sorra, el mar, la lluna, els estels, tu i jo
Treu la mort del cap del cor i conquista una mica més la meva anima perduda en tu.
Ofeguem de por i deixem morir en tu.
Nit estrellada d’estiu trencava l’ombra de l’amor.
Et trobo tant a faltar. Foto en blanc i negre del color dels sentiments.

20-5-1998